Los maestros

Desde hace unos días hemos abierto un nuevo apartado en la Web de Valdeltormo dedicado a los maestros del pueblo. Está en construcción, por lo que poco a poco iremos añadiendo más nombres. Si tenéis fotos o datos que podamos incluir no dudéis en mandarlos. Los maestros.

Renovación, mejora y saneamiento de las calles de Valdeltormo

El Consistorio de Valdeltormo invertirá 102.000€ en la renovación y saneamiento de sus calles. Tras la pavimentación con piedra rústica y un adoquín central de la calle Primo de Rivera hace apenas un mes, el Ayuntamiento hará lo mismo con las calles más céntricas de esta localidad del Matarraña.
La obra está dividida en dos fases, una con un coste total de 60.000€ y subvencionada por el Fondo de Inversiones de Teruel; y la segunda fase, con un presupuesto total de 42.000€ concedido por los Planes Provinciales. No obstante, las renovaciones de las vías más céntricas no se van a quedar en mejorías meramente ornamentales, sino que se va a proceder a la renovación de toda la red de tuberías de agua potable de la localidad.
Además, José Miguel Timoneda, alcalde de Valdeltormo, explicó que también se va a proceder a sanear la red de alcantarillado de las calles de la parte baja del pueblo. Para ello, el Gobierno Municipal va a solicitar una ayuda económica de 300.000€ al Instituto Aragonés del Agua. Con estas medidas se pretende erradicar los atascos que cada año sufren los vecinos y que tienen un coste para el Ayuntamiento de entorno a 11.000€.
Por otra parte, el Gobierno Municipal ha pedido una subvención al Plan de desarrollo Local para el 'Programa Experimental del Impulso a la Demografía’, con el objetivo de habilitar algunas viviendas de propiedad municipal y poderlas alquilar a personas con pocos recursos que se animen a ir a vivir a Valdeltormo. Medidas, con las que el Consistorio pretende revitalizar el municipio, hacer la vida más cómoda a sus vecinos y de paso, atraer a futuros valdetormenses.

lacomarca.net

Fotos antiguas, la página más visitada de la Web

Desde la Web de Valdeltormo queremos daros las gracias por el gran número de fotos antiguas que estamos recibiendo. La nueva sección, abierta hace unos meses, está resultando un éxito, y se está convirtiendo en una de las páginas más visitadas de la Web.
Si todavía no has mandado tus fotos, anímate y comparte tus recuerdos. Puedes ver las últimas fotos que nos han llegado pinchando aquí.
GRACIAS A TODOS.

Presentació de Sons del Matarranya a la Vall del Tormo

Dins de les IV Jornades Culturals i Literàries del Matarranya a la Vall del Tormo va celebrar-se el dissabte 17 de novembre la presentació del doble CD Sons del Matarranya. I Recopilatori de les Músiques del Matarranya. A la tarda i al Centre Cultural alguns dels músics participants van explicar les seues vivències per fer realitat el projecte recopilatori. En la introducció de l’acte van dirigir unes paraules l’alcalde de la vila José Miguel Timoneda i el conseller de cultura de la comarca del Matarranya Rubén Bergós per donar, més tard, la paraula a Marc Martí, el coordinador del projecte de l’Associació Cultural del Matarranya i músic participant, Natxo Sorolla l’animador de Los Draps de Pena-roja, Rakel cantant de Calaceit i Jean Pierre responsable de l’enregistrament del treball entre altres. Van parlar de les dificultats de coordinar Sons del Matarranya per la participació de 26 formacions musicals tan heterogènies, dels concerts promocionals a La Barraca de Queretes, de la dificultat de subsistir els grups de comarques...
A la nit música en viu de dos grups participants en Sons del Matarranya. Rakel, duet de germans de Calaceit, veu i guitarra, que van interpretar un ampli repertori amb temes propis en català i versions de Serrat, Luz Casal o Miguel Rios. Temps al temps, músics d’Arenys i Horta de Sant Joan, que precisament el cap de setmana que ve presenten a La Barraca el seu primer CD Ratets, on la major part dels seus temes són adaptacions musicals de poemes d’escriptors matarranyencs com Desideri Lombarte i Juli Micolau.
Dimecres 21, també dins de les Jornades Culturals, per celebrar el Dia de la Lectura a la Biblioteca Municipal, animació a la lectura amb un contacontes que explicarà narracions i històries de tota mena. Aquesta activitat es repeteix aquest mateix dia a les viles veïnes de Massalió i Calaceit.
Aquestes són unes jornades culturals que se celebren cada any al Matarranya per a la tardor, aquest any és la quarta convocatòria, i que la nostra vila té poques vegades la sort de ser protagonista com enguany.

Carles Sancho

El Grup de Treball de la Vall del Tormo

El 10 de novembre va inaugurar-se el primer Centre de Visitants de la comarca del Matarranya de la Ruta dels Ibers al Baix Aragó a la Vall del Tormo. Ara, amb el nou equipament cultural, en ve a la memòria aquell Grup de Treball de la Vall del Tormo que vam formar el 1979 un col•lectiu de jóvens de la nostra vila i que, durant uns anys, organitzàvem per a les festes majors unes exposicions monogràfiques amb tots els materials que havíem recopilat i elaborat, durant tot un any de treball i recerca, relacionats amb la nostra població. Una de les sorpreses més grates va ser que la major part de la informació publicada sobre la nostra vila feia referència als jaciments arqueològics, majoritàriament ibèrics. Evaristo Colera, rector de la Vall a principi del segle XIX, havia donat notícia de la Torre Cremada i de les Torrasses i també l’Institut d’Estudis Catalans un segle després. Així que, seguint les seues indicacions, vam localitzar els jaciments i vam iniciar, posteriorment, una sistemàtica campanya de prospeccions en tot el terme municipal. Lo Tossal de Sant Bàrbara, lo Mas d’en Rius, lo Serrau i la Vall d’en Jorba van ser el fruit de les nostres indagacions arqueològiques. En les exposicions mostràvem a la població fotografies dels jaciments, dibuixos, fragments dels materials recuperats i fotocòpies de les ressenyes fetes per Evaristo Colera i l’Institut d’Estudis Catalans. Però també recollíem notícies històriques, bibliografia, dades demogràfiques i econòmiques, literatura oral, construccions de pedra de falsa cúpula... Que aquells primers treballs s’haguen convertit, tres dècades més tard, en un magnífic Centre de Visitants ens omple d’il•lusió i ens demostra que estàvem donant valor a un patrimoni arqueològic que ara, amb molts més recursos econòmics, s’ha convertit en una fantàstica realitat: un Centre de Visitants del món ibèric a la nostra vila.

Artículo de Carlos Sancho. Aparecerá publicado en La Comarca el 23 de noviembre de 2007. Pinchar aquí, para ver más artículos de Carlos Sancho relacionados con Valdeltormo.

Arqueologia i toponímia

Recentment s’ha publicat Iberos del Matarraña. Investigaciones arqueológicas en Valdeltormo, Calaceite y La Fresneda (Teruel) un excel•lent volum d’investigació on es recull la important tasca arqueològica que s’ha realitzat en els últims anys en la nostra comarca i, molt especialment, dins del terme municipal de la Vall del Tormo. Els autors del treball són Pierre Moret, José Antonio Benavente i Alexis Gorgues i l’edició del Taller de Arqueología de Alcañiz i la Casa de Velázquez. Però és una llàstima que els arqueòlegs del volum haguen tingut poca cura en anomenar els jaciments que apareixen en els textos.
Les errades són importants i nombroses. Els autors argumenten d’un dels poblats: “El yacimiento de El Cerrao sólo se conocía por una breve mención en la Carta Arqueológica de Aragón, bajo el nombre ‘Lo Serrao’ (C. A. Aragón 1991:90)”. De cop i volta Lo Serrao es converteix en El Cerrao, sense que els autors ens argumenten el canvi sobtat del topònim. El jaciment de Lo Serrao va ser prospectat pel Grup de Treball de la Vall del Tormo el 1980 i donat a conèixer a la nostra població en les exposicions realitzades el 1980 i 1981, juntament amb una mostra dels materials recollits en la prospecció. I vam ser nosaltres qui vam recuperar el topònim popular amb que es coneixia el lloc on vam trobar els materials i les restes de les construccions. Per quina raó ara s’ha canviat el nom en el llibre?
Respecte al jaciment de Los Trullets diuen els autors del treball: “Como la colina carecía de nombre...decidimos darle el nombre del propietario del terreno, don Felipe Montañés...”. Així que el van anomenar Cabezo Montañés, però com que cabezo era un topònim estrany a les nostres viles el van canviar per Tossal Montañés. Això haguera estat correcte sí, com afirmen erròniament, “la colina carecía de nombre”. Aquesta elevació té un nom molt significatiu i realment precís i preciós: Los Trullets perquè els nostres avantpassats, amb molt de sentit comú, en veure la gegantina estructura constructiva d’un gran dipòsit circular magníficament empedrat van creure que correspondria a uns trulls que servirien per guardar-hi líquids o sòlids: vi, oli o gra. D’aquí l’encertat topònim popular.
El jaciments del Tossal de Santa Bàrbara, la Vall d’en Jorba i del Mas d’en Rius també van ser prospectats i divulgats pel Grup de Treball de la Vall del Tormo durant els anys 1980 i 1981 i és per això que el seu nom respecta la toponímia rural. Altres jaciments que apareixen en el llibre i que tenen el seu nom incorrecte són: La Torrassa situat al nord-oest del nucli de la Vall i que és conegut com Les Torrasses, Mas de los Casos, en el terme de Massalió és conegut per Mas dels Casos, forma popular del Mas dels Escassos, les Penes Roges, situades en el terme de la Freixneda, al costat del riu Matarranya, ha estat traduït per Peñarroyas en el llibre, el mateix passa amb la Vall del Pinar que tradueix per Val del Pinar i amb el Balcó de Pilatos per Balcón de Pilatos, tots aquests jaciments en el terme de la Freixneda.
La gent que fa treballs sobre el Matarranya ha de saber que la llengua pròpia de les nostres viles és el català i, justament, és en la toponímia on es troba la llengua més autèntica, la que s’ha conservat amb escasses influències forànies. Actualment s’han fet i publicat bastants treballs de toponímia rural i urbana a les nostres viles: Desideri Lombarte de Pena-roja i Aiguaviva, Josep A. Carrégalo de Mont-roig, Artur Quintana de la Codonyera, Antoni Llerda de Queretes, Marc Martínez de Nonasp, Enrique Puch i jo mateix de Vall-de-roures, Ricard Solana i Mercè Gimeno de Calaceit, Pasqual Vidal de Massalió i de la Vall del Tormo i el Mas del Llaurador qui subscriu aquestes ratlles. Per respecte a l’esforç que s’ha fet i s’està fent per conservar i divulgar la nostra toponímia tradicional cal ser conseqüent en els treballs d’arqueologia i anomenar els jaciments arqueològics respectant i mantenint la toponímia pròpia del territori. Estem segurs que en els centres d’interpretació de la Ruta dels Ibers del Baix Aragó que s’estan creant actualment a les nostres viles –Queretes, Calaceit, Massalió i la Vall del Tormo- es farà un gran esforç per mantenir una correcta toponímia dels jaciments i en la llengua utilitzada en els textos que expliquen el nostre interessant patrimoni arqueològic que mereix ser convenientment conservat i divulgat. Els últims panells bilingües sobre el patrimoni que s’han instal•lat a la nostra vila i a tota la comarca és una mostra de com es poden fer bé les coses. Només cal seguir el camí marcat en aquesta última iniciativa. No voldríem veure repetits els errors lingüístics dels autors del llibre.

Article publicat en castellà per Carlos Sancho a La Comarca 24 de juliol 2007, pàg. 6.

Inaugurado el Museo de los Iberos

Ya está abierto el Museo Ibero de Valdeltormo, el nuevo centro de visitantes de la Ruta de los Iberos del Bajo Aragón. El nuevo espacio, ubicado en el semi-sotano del Ayuntamiento del pueblo se puede visitar los fines de semana, puentes y meses de verano. En su interior encontramos los importantes hallazgos arqueológicos de la Torre Cremá y Tossal Montañés.
Pincha aquí para ver las fotos de la inauguración.